Aquesta pàgina utilitza cookies d'analítica web. Si continues navegant estàs atorgant el teu permís explícit. No s'utilitzaran per vulnerar la teva privacitat. Més informació
Com es gestiona l'aigua?
Un estudi compara com es gestiona l'aigua a Espanya, Califòrnia i Austràlia
Una investigació de la Universitat de Còrdova ha analitzat i comparat els canvis legislatius en la gestió de l'aigua que s'han produït a Espanya, Califòrnia i a la conca de Murray Darling a Austràlia al llarg dels últims anys. L'estudi ha demostrat precisament això: les grans reformes legislatives en la gestió de l'aigua en aquestes tres zones sempre s'han realitzat com a conseqüència d'importants sequeres.
Tot i que les tres regions tenen un clima, una agricultura i uns problemes d'escassetat d'aigua molt semblants, la veritat és que la seva forma d'enfrontar-se a ells és força diferent. En molts casos, sobretot en el pla tècnic, hi ha coincidències. "En les tres zones s'usa aigua reutilitzada i dessalada i s'empra el sistema de reg per degoteig. No obstant això, el marc institucional i legal és diferent ", aclareix Julio Berbel, catedràtic d'Economia Agrària de la Universitat de Còrdova i autor principal de l'estudi.
Una de les principals diferències rau en com es gestiona la propietat de l'aigua i com es regula el mercat en aquest àmbit. A Austràlia, l'aigua és privada i existeix des de fa anys un mercat de l'aigua molt potent i poc regulat en el qual es poden vendre i comprar drets per a explotar les aigües subterrànies i dels rius. A Califòrnia, la qüestió és encara més complicada. L'aigua és declarada com un bé privat però hi ha nombrosos conflictes de drets sobre qui pot explotar-la. Per contra, a Espanya, l'aigua dels rius es va declarar com un recurs públic l'any 1985 i es va prohibir comerciar amb ella fins a l'any 2005, en què es va obrir una mica el mercat per fer front a una gran crisi hidrològica , encara que segueix estant molt regulat.
L'estudi conclou que en les tres regions hi ha tendència a sobre explotar totes les masses d'aigua subterrànies i superficials, tot i les legislacions. No obstant això, si hagués de triar un model, l'investigador juliol Berbel es decanta per l'espanyol. "A Austràlia i Califòrnia no s'han definit bé el concepte de cabal ecològic, que és el que indica el nivell d'aigua mínim per conservar l'ecosistema fluvial animal i vegetal", explica. A Austràlia, la regió de Murray Darling pateix una gran escassetat d'aigua i per la seva banda, a Califòrnia, el riu Colorado està tan sobre explotat que, en tram final, el seu cabal és tan escàs que no aconsegueix arribar a la mar.
Tot i que a Espanya els problemes no són tan greus, la legislació es pot seguir millorant adoptant algunes mesures que sí que funcionen en les altres dues regions i que seran necessàries per a les pròximes sequeres que es produiran amb més freqüència a causa de el canvi climàtic. Per a l'investigador, Espanya podria prendre d'Austràlia alguna cosa de la flexibilitat i dinamisme del seu mercat de l'aigua mentre que de Califòrnia, podria aprendre del seu sistema de recàrrega d'aqüífers. "Tant de bo no haguem d'esperar a la propera sequera perquè s'implementin algunes millores", conclou.
Jesús Domingo