Acte de Commemoració del Dia Mundial de l’Aigua 2021. Conferència “Elogi de l’Aigua“
22/03/21
Presentació
Elogi de l’Aigua
Prograa
L’Organització de les Nacions Unides va declarar el 22 de Març com el Dia Mundial de l’Aigua. L’Institut de Recerca de l’Aigua (IdRA) de la Universitat de Barcelona, s’uneix a aquesta celebració amb la programació d’una conferència que tracta de reflexionar sobre aquest bé, físic i transcendent, en el context d’un any en que tota la societat es troba trasbalsada.
Joan Tort Donada (Terrassa, 1958) és catedràtic d’Anàlisi Geogràfica Regional al Departament de Geografia de la Universitat de Barcelona. És llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona (1982) i en Geografia i Història per la Universitat de Barcelona (1988). Entre 1990 i 1996, va exercir el càrrec de Cap de Secció de Delimitació Territorial al Departament de Governació de la Generalitat de Catalunya. Els camps als quals ha dedicat més atenció, en l’àmbit de la docència i la recerca, són l’ordenació del territori, la geografia rural, la toponímia, el paisatge i les relacions entre geografia i literatura.
En totes les llengües del món, la paraula aigua té un protagonisme particularment destacat i tendeix a expressar, per damunt del sistema lingüístic que l’ha generat i més enllà de la diversitat geogràfica dels territoris concrets on s’aplica, una multiplicitat de significats. És, podríem dir, una paraula-vector o una paraula-concepte: un signe lingüístic d’una potencialitat immensa; d’una potencialitat reveladora, en el fons, de la gran diversitat de registres, de la pluralitat de sentits i del valor estratègic que les societats humanes han atorgat a l’aigua al llarg de la història. No és, doncs, estrany, que hagi estat considerat l’“element líquid” per excel·lència. Ni, tampoc, que en el context de la ciència i de la filosofia de l’Antiguitat fos presentat, juntament amb la terra, el foc i l’aire, com un dels quatre elements constitutius de totes les substàncies. L’aigua, en certa mesura, ho és tot. En el ben entès que la idea de “tot” no equival tant a la suma d’unes hipotètiques “parts”, com a una manera d’entendre la relació entre les coses que ens fa adonar de la seves profundes relacions d’interdependència i de reciprocitat.
Proposem, dins les coordenades que acabem de descriure, i partint d’una concepció unitària i integrada del coneixement i de la ciència, una “reflexió de principis” sobre aquest element tan imprescindible, tan omnipresent −fins i tot en la seva absència− i de gestió tan complexa, a tots els nivells, que hem convingut a anomenar aigua. La reflexió, que adopta volgudament la forma d’“elogi”, en el sentit que va donar Joan Maragall a aquesta expressió, planteja, en essència, un reconeixement de la multiplicitat de dimensions en què l’aigua es manifesta en la nostra vida quotidiana, tant en el pla individual com en el col·lectiu, fa èmfasi en la necessitat d’abordar el debat sobre el seu ús i sobre la seva disponibilitat des d’una perspectiva transfronterera i global, i tenint present en tot moment la història, i, finalment, a manera d’endreça projectada cap al futur, proposa una manera de mirar el món que integri l’aigua com dels seus elements constitutius, intrínsecament inseparable dels altres, i que ens faci plenament conscients del seu valor com a bé preciós i limitat, i alhora, imprescindible i irreemplaçable.
