El Dr. Joan Girona va fer una ponència metòdica i divulgativa en la qual es van exposar diferents factors per facilitar als assistents elements de judici per poder ser crític amb alguns paradigmes establerts sobre la gestió de l’aigua a l’agricultura.
La seva ponència parteix de 4 conclusions relacionades amb el consum d’aigua en la producció d’aliments, posteriorment va analitzar cada una d’aquestes conclusions.
Les conclusions eren:
- 1. Sense Aigua no hi ha Aliments.
- 2. Els Aliments Produïts son sempre proporcionals a l’Aigua que ha Transpirat un conreu.
- 3. Per Produir Tots els Aliments que Consumim a Catalunya es necessitaria molta més Aigua que en el millor dels casos hi dediquem actualment.
- 4. Podem Millorar la Productivitat de l’Aigua Així com la Tipologia d’Aliments que consumim a Catalunya.
Conclusió número 1: Sense Aigua no hi ha Aliments
Va partir de l’expilació que per produir aliments es necessita aigua, tant pel que fa a per la producció vegetal com l’animal.
En aquesta primera part informa que, en el reg, una part de l’aigua que no és absorbida per les arrels es trasllada per escolament, una altra per percolació i una altra per evaporació. Va destacar que si aconseguíssim el 100% d’eficàcia de reg, salinitzaríem el sòl, per tant, és bo que part de l’aigua de reg es traslladi.
Per altra banda, va informar que el 99,7% de l’aigua absorbida per una pomera és tornada a l’aire per transpiració.
Conclusió número 2: Els Aliments Produïts son sempre proporcionals a l’Aigua que ha Transpirat un conreu
Fent més pedagogia, va informar els assistents que es pot calcular la producció vegetal en funció de l’aigua de reg, perquè en la fotosíntesi hi ha una relació directa entre l’aigua que surt pels estomes (evotranspiració) i el CO₂ que entra. Segons les taules que podeu consultar en la presentació es pot veure que per produir 20 tones de blat de moro l’any necessitem una evotranspiració de 600 ml d’aigua l’any.
Conclusió número 3: Per Produir Tots els Aliments que Consumim a Catalunya es necessitaria molta més Aigua que en el millor dels casos hi dediquem actualment.
En aquest apartat explica que el canvi climàtic comporta més calor i menys pluja. Per altra banda, la pluja serà més imprevisible, torrencial i serà difícil de recollir.
La FAO, des de fa uns anys, està advertint que la propera crisi serà provocada per la falta d’aliments, ja que no tindrem suficient aigua per produir tots els aliments que necessita la població mundial. És aquí on cobra importància l’autosuficiència alimentària dels països.
Segons explica el Dr. Girona, l’autosuficiència alimentària s’aconsegueix disposant d’aigua suficient per alimentar la població del teu territori i/o maximitzant la producció d’aliments amb l’aigua disponible. Posa l’exemple de diferents països que han treballat o estan treballant per aconseguir-ho:
França ha obtingut un 130% d’autosuficiència alimentària.
Suïssa no és autosuficient, però té un acord d’estat per assolir-ho.
l’Aràbia Saudí, Qatar i d’altres països estan treballant i utilitzant molts recursos per arribar a ser-ho.
Catalunya té al voltant d’un 41% d’autosuficiència alimentària. Per tant, s’ha de treballar encara en aquest aspecte.
Per tal que ens fem una idea, el Dr. Girona ens informa que per produir la mitjana d’aliments que un europeu consumeix al dia necessitem 3.500 l H₂O/dia (en part perquè consumim molta carn). Continuant en aquesta línia informa que Catalunya necessitaria el volum d’aigua equivalent a 7.591 camps del FCB per alimentar tota la població durant un any.
Els requisits d’autosuficiència dels aliments han de ser:
- – Qualitat
- – Quantitat
- – Proximitat
- – Assequibilitat
Conclusió número 4: Podem Millorar la Productivitat de l’Aigua Així com la Tipologia d’Aliments que consumim a Catalunya.
Posa sobre la taula algunes dades d’interès:
- – Catalunya consumeix en la producció d’aliments 2100 hm³ d’aigua per canals i 1100 hm³ en la producció de secà.
- – S’aboquen al mar 12.000 hm³.
Per millorar l’autosuficiència del país hem de millorar la productivitat de l’aigua, la tipologia d’aliments i el malbaratament.
Respecte de la productivitat d’aigua informa que des de l’IRTA es van fer diferents estudis i es va arribar a la conclusió que l’evaporació dels vegetals depèn en un percentatge elevat en la radiació solar del migdia. Per altra banda, es va fer un estudi en què es va reduir el reg en les diferents etapes del cicle productiu de l’ametller i es va arribar a la conclusió que l’etapa on es podia reduir més el reg reduint al màxim la pèrdua de collita i la seguretat de la planta era a l’estiu (contràriament al que es podria pensar de manera intuïtiva).
Una vegada arribat aquest punt va demanar als ponents que reflexionéssim respecte del que s’havia parlat i va obrir el torn de preguntes.
En la documentació relacionada podreu consultar la presentació de la ponència.
CETAFC
