Defensa l’ús d’aigües regenerades i dessalades
La Federació Nacional de Comunitats de Regants (Fenacore) defensa l’ús d’aigües regenerades i dessalades com a complement a les obres de regulació per garantir l’alimentació en el futur, tenint en compte que la població guanyarà més de 2.000 milions d’habitants en els propers 30 anys, que més de 800 milions de persones al món pateixen desnutrició i que la pressió sobre els recursos naturals és creixent. Així ho va posar de manifest avui el seu president, Andrés de el Camp, durant la seva intervenció en un simposi internacional coorganitzat per l’Organització de les Nacions Unides per a l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Govern d’Espanya al voltant de l’ús d’aigües no convencionals per aconseguir la seguretat alimentària.
Els regants defensen que la solució als problemes globals de desnutrició passa per la biotecnologia i per l’agricultura de regadiu, que produeix fins a sis vegades més que la de secà. És més, una hectàrea de regadiu intensiu pot produir l’equivalent a 40 hectàrees de secà. Així, si l’augment de la producció d’aliments a nivell mundial es fes a través de cultius de secà, les selves i boscos es veurien seriosament amenaçats, el que des del punt de vista mediambiental resultaria inadmissible.
No obstant això, a Espanya el regadiu amb prou feines suposa, aproximadament, un 15% de la superfície agrària útil, tot i que aporti al voltant d’un 65% de la producció final agrícola nacional i empri a més de el 4% de la població ocupada. Doncs bé, per reforçar l’aposta pel regadiu i assegurar el proveïment de les necessitats creixents d’aliments, es requereix un increment de l’aigua disponible per a reg. I enfront de l’escassetat, que s’agreuja en períodes de sequera, resulta imprescindible buscar recursos alternatius i complementaris als convencionals.
En aquest escenari, Fenacore es decanta per augmentar la utilització de les aigües reutilitzades a Espanya, tot i tractar-se del país europeu que més percentatge d’aquestes aigües fa servir. Per ser més exactes, majoritàriament recomana les regenerades -el ús actualment escala fins als 400 Hm3-, ja que la qualitat d’aquestes aigües les valida per a determinats cultius i contribueix a la seguretat alimentària.
Una altra alternativa, no obstant, la conformarien les aigües dessalades, l’ús se situa avui dia al voltant de el 2%, precisament, pel major cost energètic que suposa la dessalació, el que obliga els regants a les com a font complementària a altres aigües per poder esmorteir el seu preu. D’aquí que siguin una bona solució en aquelles regions amb una significativa escassetat de recursos hídrics, com Alacant, Múrcia i Almeria; sempre que els costos del procés resultessin assumibles per als usuaris.
Segons el president de Fenacore, Andrés de el Camp, “ja sigui mitjançant una alternativa o una altra, la veritat és que el regadiu i, per tant, la seguretat alimentària de el futur necessita de la recuperació del pols de la inversió pública en infraestructures hídriques després de la paràlisi de la crisi, atès que les aigües regenerades i dessalades no són substitutives dels recursos disponibles en els embassaments, on hi ha actuacions pendents, sinó complementàries”.
Jesús Domingo
