ARTICLE
És un fet i cada dia més que la societat demana que els aliments siguin produïts amb les màximes garanties de seguretat alimentària, mitjançant processos sostenibles i salvaguardant els principis ètics de respecte cap als animals de cria i producció. A la segona meitat de segle XX, la intensificació de la producció ramadera, molts Enginyers Agrícoles cooperem directament amb això, i que tot i els augments de la producció sense alterar greument el tracte als animals, va generar les primeres publicacions crítiques cap a aquest model , en defensa el benestar animal.
D’aquesta manera, en els anys 60 va sorgir l’obra “Animal Machines”, de Ruth Harrison, o l ‘ “Informe Brambell”, que van enunciar les ja universalment reconegudes com cinc llibertats dels animals. Aquests principis van ser establerts en 1979 pel Farm Animal Welfare Council (FAWC) per assegurar que els animals, sota la responsabilitat i el control humà, viuen lliures de: gana, set i desnutrició; por i angoixa; molèsties físiques i tèrmiques; dolor, lesions i malalties, i lliures d’expressar un comportament natural.
Actualment les cinc llibertats formen part de l’estratègia mundial de benestar animal de l’Organització Mundial de Sanitat Animal (OIE), amb la finalitat d’aconseguir “un món en el qual el benestar dels animals es respecti, promogui i avanç, de manera que complementi la recerca de la sanitat animal, el benestar humà, el desenvolupament socioeconòmic i la sostenibilitat de el medi ambient”.
Per la seva banda, l’estratègia “De la granja a la taula” de la Unió Europea fixa les bases per implementar un sistema alimentari just, saludable i respectuós amb el medi ambient. Va ser publicada per la Comissió Europea (CE) el 2020, com un element essencial de el Pacte Verd Europeu i per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de l’Organització de les Nacions Unides. El full de ruta de les autoritats comunitàries sosté que “un major benestar animal millora la salut dels animals i la qualitat dels aliments, alhora que redueix la necessitat de medicació i pot contribuir a preservar la biodiversitat”.
En aquesta línia, la CE avança que revisarà la legislació en matèria de benestar animal, com pel que fa al transport i sacrifici d’animals, vigilant el seu compliment. El que permetrà consolidar un nivell més elevat de benestar animal. D’aquesta manera, es van a estudiar opcions per a l’etiquetatge de benestar animal per tal que es transmeti millor a la societat de consum aquest valor al llarg de tota la cadena alimentària.
Durant els últims anys, a Europa s’han desenvolupat diferents estàndards en benestar animal, dels quals alguns estan contemplats en certificacions d’entitats independents. A Espanya, ens trobem amb els reglaments recollits per les certificacions de destacades organitzacions interprofessionals del sector carni, sota el segell “Compromís Benestar Animal”. En aquest àmbit, es troben les certificacions de Interporc per al porcí de capa blanca, PROVACUNO de boví de carn i INTEROVIC de carn d’origen oví i cabrum. Les tres tenen com a objectiu ser esquemes de certificació acreditats.
Cada un d’aquests estàndards neix després d’un consens dins del seu propi sector, estan avalats per un comitè científic independent i cobreixen les diferents baules de la cadena de subministrament: granja, centres de sacrifici i indústries. En conseqüència, els certificats en benestar animal reforcen la traçabilitat del producte des de l’origen. Així ho permet la identificació del producte final mitjançant un segell que fa evidència el compliment amb cada reglament de certificació en benestar animal en tota la seva cadena de subministrament. Igualment en aquesta indiscutible millora de el Benestar Animal col·laboren, directa i indirectament, molts Enginyers Agrícoles.
Jesús Domingo Martínez
