El “Fusarium oxysporumesses”. Nou mètode per impedir el creixement d’un fong que afecta un centenar de cultius
És possiblement un dels fongs patògens més importants del món per la seva capacitat per atacar més de cent cultius diferents. El Fusarium oxysporumesses pot passar desapercebut a terra durant més de 30 anys, però quan germina creix directe cap a l’arrel de les plantes, colonitza tot el seu sistema vascular i marcida els cultius, pel que suposa un autèntic maldecap per al sector.
Un grup de recerca de la Universitat de Còrdova ha aconseguit obrir una nova via d’atac per presentar batalla contra aquest fong responsable de pèrdues milionàries. L’estudi, publicat a la revista científica Nature, ha ideat un sistema que podria impedir el desenvolupament del patogen.
El treball, signat per Stefania Vitale, Antonio Di Pietro i David Turra, ha descrit per primera vegada un dels mecanismes que el fong s’utilitza per propagar-se i ha identificat una molècula que el patogen empra per reproduir-se.
Es tracta de la feromona autocrina, una substància produïda per una gran varietat d’organismes per enviar senyals químics entre éssers de diferent sexe amb fins reproductius. Aquest patogen, però, d’acord amb els resultats obtinguts, la fa servir d’una manera diferent.
Segons revela la pròpia investigació, el fong fa servir aquesta feromona per percebre a si mateix, és a dir, per captar informació sobre la quantitat de població de la seva mateixa espècie que hi ha al voltant. Si el patogen detecta poca població, produeix filaments per colonitzar terra. Si, per contra, percep que ja hi ha massa població en les seves rodalies i que l’espai està prou ocupat, les espores no germinen i el fong deixa de multiplicar-se en el terreny.
“En les nostres investigacions hem comprovat que, com més densitat de població hi ha, més feromones acumula el fong i és en aquest cas quan les espores deixen de reproduir-se a terra”, assenyala el catedràtic de Genètica de la Universitat de Còrdova Antonio Di Pietro.
Aquest mecanisme de colonització, descrit per primera vegada en l’article, ha donat la pista a l’equip d’investigació per curtcircuitar el creixement del patogen. En un dels experiments de l’estudi, després de subministrar al fong la feromona sintetitzada artificialment, es va comprovar que el patogen interrompia la seva reproducció. “D’aquesta manera, el fong es comporta com si hagués molta densitat de població, encara que en realitat no n’hi ha”, subratlla Di Pietro. En altres paraules, a l’inserir la feromona de forma artificial, el fong rep el fals missatge que hi ha la sobrereserva al seu voltant i frena el seu creixement.
L’estudi, per tant, obre la porta al fet que en el futur pugui manipular el desenvolupament del patogen, i els autors no descarten que aquest sistema de propagació descrit en la publicació pugui ser extensible a un grup de fongs molt més gran integrat per més de 60.000 espècies: els ascomicets.
Tot i això, segons assenyala Di Pietro, encara queden per davant diversos reptes perquè aquest virulent patogen, que segons la FAO podria danyar 36 milions de tones tan sols de banana en els propers 20 anys, pugui controlar-se. Entre ells, aconseguir una producció barata i industrial de la feromona que interromp el creixement del fong i produir una molècula estable que no es degradi en ser aplicada sobre l’organisme.
Jesús Domingo
