Els blats de moro moderns respiren menys
Els blats de moro moderns respiren menys, i això és un avantatge
En les últimes dècades, el cultiu de blat de moro va registrar un important guany en els seus rendiments a causa, en part, a la possibilitat d’augmentar les densitats de sembra (nombre de plantes per hectàrea). Un equip d’investigadors de la Facultat d’Agronomia de la UBA (FAUBA) -UBA, Universitat de Buenos Aires- va realitzar una anàlisi retrospectiva per identificar les causes fisiològiques que haurien afavorit aquest increment, els resultats podrien ajudar a millorar el desenvolupament de nous materials a futur.
“Les anàlisis retrospectives ens permeten aturar-nos i mirar cap enrere als materials que van ser seleccionats pels programes de millora per aconseguir majors rendiments i tractar de comprendre quines són les causes fisiològiques que fan que els cultius rendeixin cada vegada més”, va explicar Juan Ignacio Cagnola, docent de la càtedra de Fisiologia Vegetal de la FAUBA, al lloc de divulgació científica Sobre la Terra. “La identificació dels mecanismes és un punt de partida per continuar millorant”, ha afegit.
“Sabem que els blats de moro poden augmentar el seu rendiment perquè, entre altres factors, avui posseeixen una major tolerància a la densitat de sembra”, va afirmar i va assenyalar que, per exemple, en les últimes dècades els productors agrícoles del cinturó del blat dels Estats Units van aconseguir duplicar el seu rendiment per hectàrea, alhora que van augmentar 60% la densitat de sembra. En concret, van passar de sembrar 50.000 plantes / ha i produir 4.75 t / ha el 1970, a sembrar 80.000 plantes / ha i produir 9.5 t / ha el 2011.
En l’Argentina els majors rendiments dels nous híbrids també s’assoleixen amb una major densitat de sembra. “En plantejaments de punta duts a terme a la zona nucli pampeana, en una localitat molt productiva com Pergamí, abans es maximitzava el rendiment sembrant 65.000 plantes per hectàrea i ara amb 85.000. La mateixa tendència succeeix en altres ambients on per la baixa disponibilitat de recursos sempre es van recomanar densitats menors, però amb els nous híbrids es pot augmentar una mica”, va dir, encara que va aclarir que en molts casos al nostre país se sembren menys llavors per hectàrea a causa al cost de l’ensum.
Canvis fisiològics
“Alguns estudis expliquen la major tolerància a altes densitats a través de canvis generats en l’arquitectura de la planta que podrien millorar la seva eficiència per capturar més llum. Principalment s’ha conclòs que un canvi en la distribució de fotoassimilats -carbohidrats produïts per la fotosíntesi- dins de la planta atorga la major tolerància. Nosaltres ens vam aturar en avaluar els processos de generació d’aquests fotoassimilats, que representen una font d’energia per al cultiu”, ha indicat Cagnola.
Sobre això, va informar que mitjançant els seus estudis van trobar que els híbrids més moderns de blat de moro van disminuir la respiració foliar: “Cada vegada respiren menys i consumeixen una proporció menor d’energia en comparació amb la que produeixen. Aquests factors representen un avantatge quan les plantes creixen en ambients limitats per la llum”.
“Si les plantes es desenvolupen en una situació aïllada, amb molta llum, no obtindrien cap avantatge pel fet de respirar menys. Però si creixen en una condició d’altes densitats, on la llum està limitada, aquesta possibilitat de respirar menys li permet produir una major quantitat de fotoassimilats nets”, ha detallat l’investigador de la FAUBA.
“Vam arribar a la conclusió que, en part, aquests canvis s’haurien al fet que els genotips moderns posseeixen fulles són més primes i per això estarien respirant cada vegada menys. Les fulles tenen una major àrea foliar específica que redunda en una menor biomassa per centímetre quadrat”, va especificar Cagnola.
Elaborat a partir d’una nota publicada per Agrodigital
Jesús Domingo
