Amb l’inici de l’any volem fer alguns comentaris curts sobre el que espera els productors d’aliments, a més de la satisfacció de donar menjar a la societat, que no és poca.
Tenim en principi la volatilitat de preus, el clima, la PAC, el futur dels acords amb el Marroc o el furor normatiu propi de les noves legislatures -espanyola i la de la Unió Europea (UE)- auguren un 2024 intens per a totes les baules de la cadena
alimentària.
Un primer aspecte que preocupa és la sequera, Espanya comença l’any 2024 amb la reserva hídrica al 46,1% de la seva capacitat, pitjor que la mitjana dels darrers deu anys,
la situació de Catalunya era molt pitjor, del 16,8% el dia de Reis.
En aquests moments crucials per a les properes campanyes, els agricultors i ramaders veuen la situació greu i demanen un pacte d’estat per reformar l’assegurança agrària.
Les eleccions al Parlament Europeu del mes de juny, dividiran en dues les legislatures de la UE, estan en revisió les normes sobre el benestar animal, el reglament de morositat
i la directiva de “diligència deguda”, que implanta processos per garantir la sostenibilitat ambiental i el respecte als drets humans.
Pel que fa als preus, el dia 12, l’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirmarà les dades de l’IPC de tot el 2023, en què l’alimentació es va encarir notablement (un 9%
interanual al novembre), encara que la pujada dels preus s’està moderant.
Pel que fa a les primeres matèries, si bé s’ha moderat l’efecte de la guerra d’Ucraïna, la geopolítica i les tensions climàtiques auguren una volatilitat contínua.
Pel que fa als acords comercials, continua pendent de ratificació aquest 2024 el pacte de la UE amb Mercosur -aconseguit el 2019-; a banda, està pendent de resolució la disputa pels aranzels dels EUA a l’oliva negra de taula.
Jesús Domingo Martínez
