La particularitat de la nostra professió, explica el Manifest, és que treballem amb les mans, tocant, i que solem estar soles amb els pacients, que per poder ser tractats es treuen bona part de la roba. Però això no pot ser una excusa per confondre la situació, ni per proposar o dur a terme accions que tothom sap que queden fora de l’àmbit sanitari, i que fins i tot poden ser delictives.
El Manifest posa èmfasi també en el fet que el camí serà llarg, perquè la nostra és malauradament una societat masclista. Cal educar i treballar per la igualtat de gènere i contra tot tipus de discriminació o agressió, verbal o física, a les dones. Cal que tothom s’hi posi: des de les institucions que ens governen fins als pares i mares a casa, passant pel professorat d’escoles, instituts i universitats i per tots els professionals de l’àmbit de la Fisioteràpia, empresaris i treballadors, fins i tot el Col·legi.
I sobretot, diu el Manifest, cal fer costat en tot moment a les víctimes i no tolerar cap mena d’actitud masclista o discriminatòria. Cal educar perquè no n’hi hagi més. I cal denunciar tot allò que sigui denunciable.
