Us informem que a finals d’aquest passat mes de juny, el Parlament Europeu, el Consell de Ministres de la U.E., i la Comissió Europea, van assolir un Acord Polític sobre una nova orientació de la Política Agrària Comuna (PAC).
Aquest acord preveu els següents canvis:
Els pagaments directes es distribuiran més equitativament entre els Estats membres, les regions i els agricultors, i se suprimiran les “referències històriques”:
- Convergència. La distribució del pressupost de la PAC garantirà que cap Estat membre rebi menys del 75% de la mitjana de la UE d’aquí a 2019. Es reduiran les diferències dels nivells d’ajut entre explotacions d’un mateix Estat membre o regió, atès que l’ajut per hectàrea no podrà ser inferior al 60% de la mitjana dels ajuts abonats d’aquí a 2019 a una mateixa zona administrativa o agronòmica. Els Estats membres podran concedir ajuts més alts a les “primeres hectàrees” d’una explotació a fi de reforçar el suport a les estructures petites i mitjanes. Als nous Estats membres el pagament únic per hectàrea (mecanisme RPUS) es podrà prorrogar fins a 2020.
- Només podran optar a l’ajut a la renda els agricultors actius (llista d’activitats excloses).
- Joves agricultors. S’incentivarà fortament la instal·lació dels joves establint un ajut addicional del 25% durant els cinc primers anys, que s’aplicarà a tots els Estats membres. Aquests ajuts s’afegiran a les mesures d’inversió ja existents destinades als joves.
- Els Estats membres també podran incrementar els ajuts a les zones menys afavorides. Es podran assignar pagaments associats a un nombre limitat de produccions, amb una associació específica del 2% per a les proteïnes vegetals, per tal de reduir el grau de dependència de la UE de les importacions en aquest àmbit.
Es reforçarà la posició dels agricultors a la cadena alimentària
L’orientació de l’agricultura europea al mercat anirà acompanyada de nous mitjans assignats als agricultors per reforçar-ne la posició a la cadena alimentària:
- Es promouran les organitzacions professionals i interprofessionals amb normes específiques de dret de competència en determinats sectors (llet, carn de boví, oli d’oliva o cereals). Les organitzacions podran negociar contractes de venda en nom dels seus afiliats i guanyar així en eficàcia.
- Les quotes de sucre se suprimiran el 2017 i, al mateix temps, s’enfortirà l’organització del sector amb contractes i acords interprofessionals obligatoris.
- A partir de 2016, el règim de drets de plantació al sector vitivinícola se substituirà per un mecanisme dinàmic de gestió de les autoritzacions de plantació que impliqui més als professionals, aplicable fins a 2030, amb un límit de plantació de l’1% de la vinya a l’any. A més, s’establiran nous mecanismes de gestió de crisis:
- La Comissió podrà autoritzar temporalment als productors a gestionar les quantitats comercialitzades.
- Es crearà una reserva de crisi (amb una clàusula d’emergència generalitzada).
- Dins els programes de desenvolupament rural, els Estats membres podran animar els agricultors a participar en mecanismes de prevenció de riscos (assegurances de renda o mutualitats) i elaborar subprogrames per a sectors amb dificultats específiques.
Cada Estat membre, cada territori i cada agricultor contribuirà a la sostenibilitat i la lluita contra el canvi climàtic aplicant mesures senzilles i d’efectes positius demostrats. Entre 2014 i 2020 s’invertiran més de 100.000 milions d’euros per ajudar l’agricultura a afrontar els reptes de la qualitat dels sòls, l’aigua, la biodiversitat i el canvi climàtic.
- “Ecologització”: el 30% dels pagaments directes es vincularà a tres pràctiques agrícoles beneficioses per al medi ambient, com són la diversificació dels conreus, el manteniment dels pasturatges permanents i la conservació del 5%, i més tard del 7%, de les zones d’interès ecològic a partir de 2018, o a mesures com a mínim equivalents pel que fa als beneficis per al medi ambient.
- Al menys el 30% del pressupost dels programes de desenvolupament rural s’haurà de destinar a mesures agroambientals, al suport a l’agricultura ecològica o a projectes associats a inversions o mesures d’innovació favorables al medi ambient.
- Es reforçaran les mesures agroambientals, que hauran de complementar les pràctiques d’ecologització. Els programes hauran de ser més ambiciosos i, per tant, més eficaços pel que fa a la protecció del medi ambient (garantia que no hi hagi doble finançament).
Els instruments de la PAC permetran a cada Estat membre de la UE complir els objectius comuns de manera eficaç i flexible, tenint en compte la diversitat dels aviat 28 Estats membres.
- Es duplicaran els mitjans de suport a la recerca, la innovació i l’intercanvi de coneixements.
- Els programes de desenvolupament rural es coordinaran millor amb els altres fons europeus i el criteri dels eixos se substituirà per un criteri estratègic nacional o regional més flexible.
- Es posarà a disposició dels Estats membres que ho desitgin un esquema simplificat d’ajuts als petits agricultors.
- Les dades de tots els ajuts de la PAC seran públiques, tret dels imports minúsculs concedits als petits agricultors.
Tots els elements de la reforma seran aplicables a partir de l’1 de gener de 2014, tret de la nova estructura dels pagaments directes (pagaments “ecológics”, suport addicional als joves, etc.), que ho serà a partir de 2015 a fi que els Estats membres tinguin temps d’informar els agricultors i adaptar els sistemes informàtics de gestió de la PAC.
Als documents relacionats trobareu la nota de premsa que va emetre el Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente al respecte.
