Jornada ICGC ‘Sessions en línia d’Instamaps’.

Sessions en línia d’Instamaps

Dimarts 26 d’octubre de 2021, de 18.15 a 19.45 hores

Dijous 28 d’octubre de 2021, de 09.30 a 11.00 hores

 


Instamaps (www.instamaps.cat) és una plataforma web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que permet als usuaris explorar la geoinformació de Catalunya i de la resta del món, crear els seus propis mapes de manera ràpida i fàcil, visualitzar-los en tot tipus de dispositius, incrustar-los en una pàgina web o blog i compartir-los a les xarxes socials.

Instamaps ha estat dissenyat per facilitar l’ús i la difusió de geoinformació. Permet crear, publicar i compartir informació geogràfica a través de mapes i visors de forma fàcil, ràpida i molt gràfica. Instamaps està en permanent evolució i, en aquestes sessions, s’explicaran les novetats i les millores.

Les sessions s’adrecen a tots els usuaris i s’evolucionarà des de les funcionalitats més bàsiques als usos més evolucionats. Es farà un repàs de les diferents funcionalitats i possibilitats de la plataforma a partir de la realització de tres mapes concrets, que permetran mostrar les possibilitats i les funcionalitats de l’eina. També es farà un repàs de les noves funcionalitats i millores.

Es realitzaran 3 mapes que permetin mostrar l’ús i les potencialitats de l’eina:

 

  • Mapa 1. En base a la creació i l’ús de geoinformació per part de l’usuari (turisme, excursionisme, activitats de muntanya).

 

  • Mapa 2. En base a la pujada de dades des d’arxius i estilització: mapes dinàmics (informes, mapes d’estats, mapa a partir de la informació pròpia dels usuaris, fulls d’Excel).

 

  • Mapa 3. En base a la pujada de dades del núvol i visualització. Consum de serveis de dades al núvol (mapes dinàmics, Drive, Onedrive, Sharepoint, dades obertes).

 

Ambdues sessions seran iguals; únicament canvia l’horari, en fer-se una al matí i l’altra a la tarda, intentant afavorir que tothom qui ho vulgui pugui assistir-hi.

No cal que us inscriviu prèviament. Aquestes sessions no són presencials. Es faran mitjançant l’eina Microsoft Teams. Només necessiteu l’enllaç de la sessió corresponent per connectar-vos-hi el dia de la sessió.

Connecteu-vos a la sessió del dia 26 d’octubre* 

Connecteu-vos a la sessió del dia 28 d’octubre*

 

Jornada ICGC ‘Sessions en línia d’Instamaps’

Sessions en línia d’Instamaps

Dimarts 26 d’octubre de 2021, de 18.15 a 19.45 hores

Dijous 28 d’octubre de 2021, de 09.30 a 11.00 hores

 


Instamaps (www.instamaps.cat) és una plataforma web de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) que permet als usuaris explorar la geoinformació de Catalunya i de la resta del món, crear els seus propis mapes de manera ràpida i fàcil, visualitzar-los en tot tipus de dispositius, incrustar-los en una pàgina web o blog i compartir-los a les xarxes socials.

Instamaps ha estat dissenyat per facilitar l’ús i la difusió de geoinformació. Permet crear, publicar i compartir informació geogràfica a través de mapes i visors de forma fàcil, ràpida i molt gràfica. Instamaps està en permanent evolució i, en aquestes sessions, s’explicaran les novetats i les millores.

Les sessions s’adrecen a tots els usuaris i s’evolucionarà des de les funcionalitats més bàsiques als usos més evolucionats. Es farà un repàs de les diferents funcionalitats i possibilitats de la plataforma a partir de la realització de tres mapes concrets, que permetran mostrar les possibilitats i les funcionalitats de l’eina. També es farà un repàs de les noves funcionalitats i millores.

Es realitzaran 3 mapes que permetin mostrar l’ús i les potencialitats de l’eina:

 

  • Mapa 1. En base a la creació i l’ús de geoinformació per part de l’usuari (turisme, excursionisme, activitats de muntanya).

 

  • Mapa 2. En base a la pujada de dades des d’arxius i estilització: mapes dinàmics (informes, mapes d’estats, mapa a partir de la informació pròpia dels usuaris, fulls d’Excel).

 

  • Mapa 3. En base a la pujada de dades del núvol i visualització. Consum de serveis de dades al núvol (mapes dinàmics, Drive, Onedrive, Sharepoint, dades obertes).

 

Ambdues sessions seran iguals; únicament canvia l’horari, en fer-se una al matí i l’altra a la tarda, intentant afavorir que tothom qui ho vulgui pugui assistir-hi.

No cal que us inscriviu prèviament. Aquestes sessions no són presencials. Es faran mitjançant l’eina Microsoft Teams. Només necessiteu l’enllaç de la sessió corresponent per connectar-vos-hi el dia de la sessió.

Connecteu-vos a la sessió del dia 26 d’octubre* 

Connecteu-vos a la sessió del dia 28 d’octubre*

El col·legiat Jaume Marlès, present en el IV Congrés de l’Aigua a Catalunya’21

El col·legiat Jaume Marlés, Doctor en Ciència i Tecnologia Ambientals i investigador del ICTA-UAB (Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals) va participar, el passat 19 d’octubre,  en el IV Congrés de l’Aigua a Catalunya’21 “Reptes per la Gestió de recursos hídrics davant l’emergència climàtica”

En la seva ponència va abordar l’Afectació a l’agricultura del canvi Climàtic i, entre d’altres aspectes, va analitzar els efectes directes i indirectes del canvi climàtic en la biodiversitat que ens envolta, urbana i periurbana. A l’hora, va analitzar l’afectació d’aquest canvi climàtic en el paradigma d’alguns conreus característics (productivitat, estrès hídric, etc.)

Finalment, través d’un cas pràctic, va analitzar els canvis observats en el municipi de Calella.

A grans trets, podem destacar de la seva ponència, les següents conclusions:

  • ·         Les zones urbanes juguen un paper per a la conservació de la biodiversitat i són claus en l’estructura del paisatge.
  • ·         El verd urbà és fonamental per absorbir els contaminants i així fer front el canvi climàtic i el benestar de la població.
  • ·         L’agricultura periurbana juga un paper bàsic per a la disminució dels GEH del transport i així fer front els efectes del canvi climàtic.
  • ·         Els cultius i varietats adaptats el clima i de proximitat són fonamentals per afrontar l’escenari actual del canvi climàtic.
  • ·         Els cultius i varietats amb necessitats hídriques adaptats a la pluviometria anual són fonamentals per a l’estalvi d’aigua.
  • ·         L’aprofitament de les aigües que no són de consum humà pel reg dels cultius i la jardineria són claus per a la sostenibilitat.

 

Podeu trobar tota la informació del IV Congrés de l’Aigua a Catalunya al web:www.congresaiguacatalunya.com

Vídeo Jornada sobre canvi legislatiu Registre electrònic transaccions i operacions amb productes fitosanitaris (plataforma RETO)

Benvolgudes / Benvolguts,

Pel vostre interès i coneixement, en relació a la Jornada  informativa  sobre el canvi legislatiu del Registre electrònic de transaccions i operacions amb productes fitosanitaris (plataforma RETO) del passat dijous, 14 d’octubre, organitzada Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació, us adjuntem els enllaços on trobareu la gravació de la Jornada.

Salutacions,

CETAFC

Valor afegit: aquest és el camí!!

Valor afegit: aquest és el camí! Així es titula el post que en Joaquim Ros, col·legiat i membre de la comissió de comunicació del CETAFC, ha publicat al blog ”Agricultura de Catalunya”. Us el deixem a continuació:

Molts dels qui ens movem fa anys en el món de l’agricultura ho hem pensat un munt de cops i fins i tot ho hem dit i comentat en públic. En aquestes quatre ratlles vull reflexionar com un altre punt de partida de la pagesia, en moments de tanta incertesa per tirar endavant, tenir alternatives i alguna possibilitat de sortir-se’n.

De fet, no estem dient res que no estigui succeint, perquè hi ha molts sectors que fa molt de temps que ho practiquen i no són subsectors que tinguin més facilitat de fer-ho. Ells també van començar amb molts dubtes. M’estic referint a sectors com el dels làctics, els vins i caves o dels olis, on trobem infinitat d’exemples, entre molts d’altres. Fins i tot el sector carni, que no està exempt de dificultat, ha entrat en aquest món.
Senzillament es tracta de

Produir, afegir valor al producte, crear la pròpia marca i informar del contingut per comercialitzar-ho directament; així de senzill i alhora complex.

A qualsevol producte, se li pot afegir valor, primer en forma manual per tastar resultats i arriscar mínimament el necessari, i a poc a poc anar cercant la maquinària adient per reduir despeses. Alguna època de la nostra vida tots hem fet, per posar un exemple, tomàquets en conserva o codonyat, fruit d’algun petit hort i algun arbre escadusser, en el moment que correspon de l’any, de forma casolana. Doncs aquest és el camí per a tots els productes. Així de senzill és d’explicar-ho, tot és començar i creure que el que tant t’ha costat de produir tindrà una més digna sortida.

Aquesta no és una cursa fàcil i està plena de tanques de molta alçada, i cal exigir-te una bona dosi de valentia, emprenedoria i una capacitat de finançament, però estic convençut que la base és confiar molt en el producte que produeixes, ja que, si té la qualitat diferencial que cada productor li sap donar per afegir-hi valor, segur que funcionarà.

Aquesta és la via, molt complicada al principi, però amb resultats satisfactoris a la llarga. Un important esforç econòmic inicial i una obertura de mercat que tampoc no és fàcil, però, insisteixo, si el producte respon, el camí es torna planer i té una bona recompensa no només a nivell econòmic, que també, com tot el que fas, ja que és d’acord amb el fet que és teu i tant t’ha costat tirar-ho endavant. Veure com el darrer graó de la cadena té la demanda necessària, us puc assegurar que no té preu i sí que té una satisfacció més que considerable. I segur que cal que confieu en el vostre producte, perquè hi haurà un llarg i tortuós camí, ple de dificultats, també les administratives, tant en la primera fase del procés com en la darrera d’obertura de mercats…

Deia en Josep Pla que per conèixer les persones dels pobles o països quan viatjaves només calia anar a dos llocs molt fàcils de trobar: als mercats i als cementiris (quasi sempre estan indicats quan hi arribes). En el primer cas, coneixes els “vius” com es mouen, parlen i compren i, en el segon, com es recorden. Doncs bé, a mi m’agrada fer-li cas i quan vaig a qualsevol indret el primer que faig és preguntar on és el mercat per anar a donar un volt i sobretot observar els petits pagesos que venen els seus quatre productes amb l’estima d’haver-los sembrat o plantat i vist créixer. Molts d’ells al costat dels préssecs i tomàquets hi tenen algun pot de conserva dels mateixos productes o d’altri com mel i bolets, per exemple. També en el mateix taulell veurem unes bossetes de mongetes seques i altres especialitats del pagès i de l’àrea on ens trobem. Tot, normalment, amb la seva etiqueta identificativa del contingut. Crec que aquest és l’embrió i el camí a seguir per agafar embranzida i fer el salt en oferir el millor valor afegit als productes fruit, mai més ben dit, del vostre esforç. De ben segur que aquestes imatges en són molt familiars: des d’aquelles flors de carabassó acabades de collir i alineades, fins a les flors de gira-sol que adornen i poden arribar a tenir algun comprador enamorat d’aquests tipus de flors. Allà també podem aprendre el nom d’algunes varietats de tomàquets del temps ben classificades i que amb molt de gust ens n’informaran. Aquests són també petits detalls diferencials que ens enriqueixen abans de tastar un producte amb un gust com ja no recordàvem.

En el bonic poble de Ceret, al Vallespir, a la Catalunya Nord (gràcies eternes, Llorenç Planes), hi ha un de tants exemples dels nostres veïns d’un mercat tradicional els dissabtes. Un bon nombre de venedors són productors locals. No cal dir-vos que els làctics hi tenen un paper destacat, però també els horticultors tenen una bona presència sobretot a la primavera i l’estiu, i curiosament preval el poc espai de què disposen perquè venen només allò que produeixen i no necessiten grans espais. No és barat, però només la seva presència i la flaire justifica l’escreix de preu. I si escau, ells manen en el preu del gènere en funció de l’hora de la venda. Allà també hi ha pots de conserva, algun cop ”d’amagatotis” per temes legals, però els bons clients són fidels un cop han tastat amb continuïtat el producte. Per cert, també hi he vist en l’època que correspon ostres o ostrons a uns preus molt bons al costat d’uns vins blancs de varietats de la zona, amb una etiqueta senzilla, que es complementen a la perfecció. A la primavera avançada la cirera és un producte estrella i alguns d’ells les agrupen per grandària i color. Aquest torna a ser un primer pas per diferenciar-se i afegir un xic de valor en aquest fruit. Ningú com ells no coneixen la demanda i poden valorar-lo i defensar-la en petits marcs com aquests.

Per la meva llarga experiència en tota la cadena de valor i sobretot els darrers anys en la part més propera al consumidor, no tinc cap dubte que els bons marges no estan precisament en qui produeix, ans tot el contrari. El que arrisca aquí poc pisca i només en comptades ocasions li retorna econòmicament l’esforç que significa produir. Els intermediaris són necessaris, però no sempre ni per a tots els productes. Per a ells el més important és el preu que en trauran, perquè entre altres coses només viuen i veuen el producte poques hores i gairebé els hi és igual la seva procedència, mentre que per al productor el més cabdal és veure finalitzar el procés que ha començat i viscut durant prou temps a un preu suficientment just que li representi seguir i tornar a començar.

Fotografia: Mercat de Camprodon. (Joaquim Ros)

Font: https://agriculturadecatalunya.blogspot.com/2021/09/valor-afegit-aquest-es-el-cami.html?m=1 

Jornada ”La Nova Ruralitat: dona, innovació i tradició”

Dimecres, 20 octubre, 2021 -09:30 a 13:30

El món rural, entre altres, és un gran damnificat en la cursa del progrés i la dicotomia urbà-rural que ha marcat les decisions del segle passat. Una Europa del segle XXI requereix una revisió profunda del model.

La Fundació PIMEC, amb el suport de Pallars Actiu, organitza aquesta jornada, en format híbrid; presencial i online, amb l’objectiu de proposar un enfocament innovador, una mirada al món rural des de la perspectiva de la complexitat i la postmodernitat, que faci de palanca tractora de l’esperit emprenedor i la revisió de l’epistemologia feminista per a inspirar nous itineraris que parteixin de qüestionar les lògiques binàries (masculí-femení, treball-família, producció-reproducció, racional-emocional, públic-privat , rural-urbà) i de les premisses universalistes que tendeixen a l’homogeneïtzació de les experiències. Un canvi estructural en què la dona, la innovació i la tradició trobin nous espais per a generar els canvis que més s’ajustin als nous temps.

La jornada vol ser un punt d’inspiració, de reflexió, de posada en comú d’experiències d’èxit i de generació de reptes per una agenda de la Nova Ruralitat.

 

PROGRAMA

9.00 h Obertura de portes per al públic presencial

9.30 h Benvinguda i introducció de la jornada

Sra. Karma Peiró, periodista i codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència.

9.35 h Benvinguda institucional i presentació dels eixos estratègics de la Nova Ruralitat

Il·lma. Sra. Ma Pilar Cases, alcaldessa de Tremp

Il·lm. Sr. Francesc X. Boya, secretari general per al Repte Demogràfic del Ministeri per a la Transició Ecológica i el Repte Demogràfic.

Sr. Ricard Ramon, cap d’Unitat adjunt de la Direcció General d’Agricultura i Desenvolupament Rural de la Comissió Europea.

Sr. Josep González, president de la Fundació PIIMEC i president d’Honor de PIMEC

10.00 h Sessió de treball primera

  • Canvi global, biodiversitat i nova ruralitat a les muntanyes europees: prioritats en recerca i acció

Dr. Bernat Claramunt, professor d’Ecologia de la UAB i investigador del CREAF. 

  • Ecofeminisme davant l’emergència climàtica

10.45 h Torn obert de preguntes (per públic presencial i virtual)

11.00 h Presentació de l’estudi: Oportunitats del teletreball als Pallars amb perspectiva de gènere

Sra. Eva Sorigué, consultora externa de Pallars Actiu

Sra. Eva Fiter, gerent de Pallars Actiu

11.15 h  Pausa cafè

11.45 h  Sessió de treball segona

  • Talent Femení: cap a un nou paradigma en la maternitat

Sra. Marta Grañó, consultora en Innovació & Persones. Especialitzada en el desenvolupament de talent i en impulsar equips. Professora d’ESADE.

  • CEI Pallars Jussà, un ecosistema emprenedor al Pallars Jussà

Sr. Josep M. Tarrat, tècnic de Promoció Econòmica del Consell Comarcal del Pallars Jussà

12.45 h Torn obert de preguntes (per públic presencial i virtual)                                                                                                                                         

13.00h Taula d’experiències: Bones pràctiques d’Aliances estratègiques en l’entorn rural. 

  • Sra. Teresa López, presidenta de FADEMUR (Federació d’Associacions de Dones del Món Rural) – Mujeres rurales FADEMUR en red: innovando desde el orígen.
  • Mgfca. Sra. Maria Vergés, síndica del Conselh Generau d’Aran.  – Projecte HèPic, HUB d’innovació rural en zones de muntanya, Conselh Generau d’Aran – Associació EsMontañas.
  • Sr. Jordi Ciuraneta, president de PIMEC Tarragona. – Pla 2/15 impuls al món rural.

13.30 h Torn obert de preguntes (per públic presencial i virtual)

13.40h Cloenda

Il·lm. Sr. Josep M. Mullol, president del Consell Comarcal del Pallars Jussà

Sr. Xavier Caufapé, president de PIMEC Lleida

13.45 Finalització estimada de la jornada

 

Acte presentat i moderat per la Sra. Karma Peiró, periodista, codirectora de la Fundació Visualització per la Transparència.



Per a més informació i inscripcions cliqueu aquí.